POUM

El Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) va ser fundat a Barcelona, en plena clandestinitat, el 29 de setembre de 1935, sobre la base de la fusió del Bloc Obrer i Camperol i d'Esquerra Comunista. Entre els seus dirigents Joaquim Maurín, Andreu Nin, Jordi Arquer i Saltor, Pere Bonet i Cuito, Enric Adroher, Julián Gorkin, Juan Andrade, Albert Masó i Salvador Clop
En el moment de la seva fundació el POUM tenia uns 8.000 militants i prop de 40.000 simpatitzants, i comptava amb una organització juvenil, la Joventut Comunista Ibèrica, que era ja bastant forta a Catalunya i el País Valencià, organització que coneixeria un ascens considerable alguns mesos després.
Es va convertir ràpidament en el primer partit obrer de Catalunya. Després, amb relativa rapidesa, sobre la base de les posicions que ja tenia al País Valencià, Madrid, Astúries, Andalusia i Extremadura, es va anar estenent per tot l'Estat.
Prenent com a pretext les Jornades de Maig de 1937, els consellers estrangers del PCE (Palmiro Togliatti, Stepanov, Ernő Gerő, Codovila, etc.) van començar per derrocar el govern de Francisco Largo Caballero, que s'havia oposat reiteradament a les seves exigències, i van obrir pas a la "fórmula de Negrín", que els oferia gairebé totes les garanties que Stalin reclamava per a prosseguir la seva "ajuda a la República Espanyola".
Eliminat Largo Caballero els objectius van ser la limitació dràstica de l'autonomia de Catalunya, la neutralització de la CNT i la destrucció del POUM, sota l'acusació de trotskisme.
De fet, Andreu Nin, un dels mes coneguts dirigents del POUM, va ser detingut per agents soviètics i assassinat prop de Madrid.
Contràriament al que han sostingut alguns historiadors, el POUM no va desaparèixer després del cop del 16 de juny de 1937. Al contrari, les organitzacions del POUM i de la Joventut Comunista Ibèrica es van mantenir en la clandestinitat fins a la fi de la guerra. La millor prova d'això són les seves publicacions, en particular La Batalla i Joventut Obrera, que es van publicar amb una regularitat sorprenent fins el maig de 1938, setmana rera setmana, provocant la irritació pública dels dirigents del PCE, del PSUC i de les JSU.


Bàndols bel•ligerants
Republicà:: Segona República Espanyola • CNT - FAI • POUM • URSS Brigades Internacionals (Aliats: Mèxic • III Internacional)
Franquista: Espanya franquista • Falange Española • Carlins • Itàlia • Tercer Reich (Aliats: Portugal • Església Catòlica)
Neutrals: França • Regne Unit • Comitè de No-intervenció
Batalles destacades
18 de juliol • Alcàsser • Gijón • Oviedo • Mérida • Mallorca • Badajoz • Talavera • Cap Espartel • Madrid • La Corunya • Màlaga • Jarama • Guadalajara • Guernica • Bilbao
Brunete • Santander • Belchite • El Mazuco • Terol • Cap de Palos • Ebre • Barcelona
Protagonistes
Bàndol republicà
Generalitat de Catalunya: Companys • Irla • Tarradellas
Govern Republicà: Azaña • Casares Quiroga • Giral • Largo Caballero • Negrín • Giral • Llopis • Albornoz • Gordón Ordás• Herrera Linares • Sánchez Albornoz • Valera Aparicio
PSUC Comorera • Moix • López Raimundo PCE Díaz Ramos • Pasionaria • Carrillo
Altres: Aguirre • Manuel Carrasco i Formiguera • Durruti • Escobar Huertas • Líster • Nin • Orwell • Prieto • Rojo • Tomás Álvarez
Bàndol franquista
Franco • Mola • Goded • Sanjurjo• Yagüe • Queipo de Llano • Ramón Franco • Primo de Rivera • Bonaccorsi • Legió Còndor • Aviació Legionària